El bloc d'en Joan

VIATGE A L’ARGENTINA JULIOL 2005

Avui 8 de juliol, comença la nostra aventura Argentina, i dic aventura per què per sortir amb avió des de Barcelona o des de qualsevol altre aeroport és com viure una aventura, obervokings, retards, més retards, avions que no arriben, avions que no surten, i un llarg etc.

1er dia 8 de juliol

L’hora prevista de sortida del nostre avió cap a Milà,

primera etapa del nostre viatge, és a les 17:45, l’avió, però, despega a les 18:45, es a dir una hora més tard. Arribem a l’aeroport de Milà i ens hem d’esperar 2 hores,

l’avió cap a Buenos Aires (alitalia) també surt amb una hora de retard, són les 21:45 de la nit. El vol és tranquil i no es fa gaire pesat, hi ha vídeo als seients amb una gran quantitat de pel•lícules, a més és a la nit i per tant passem quasi tot el viatge dormint.
Arribem a Buenos Aires a l’hora prevista, a les 6:45 de la matinada del dia 9 de juliol, hora argentina, hem trigat quasi 14 hores de vol real. Després dels tràmits (una hora) sortim de l’aeroport (ens espera un de l’agència) ens porta a l’hotel (Hotel parlamento) aproximadament a les 9:45 sortim a visitar B.A., Av. de Mayo, Plaza de Mayo, c/ Florida i acabem a Palermo Viejo

(estació de metro Itàlia) C/ Luis Borges fins a Plaza Serrano. Hem estat tot el dia donant voltes, només hem parat per dinar, són les 21:30 de la nit i estem molt cansats, així que decidim anar a dormir, tant cansats estem que ni tan sols ens recordem de sopar.

2on dia 10 de juliol

Ens llevem a les 7 del matí, baixem a esmorzar, però finalment ho fem fora de l’hotel degut a la gran afluència d’inquilins que hi ha i de que el lloc on donen l’esmorzar és molt petit.
L’esmorzar ens ha costat la "friolera" de 10 $ uns 3 € tots dos, des d’allà anem tot “xino-xano” fins al barri de Sant Telmo, quan arribem, 2/4 d’11, pràcticament no hi ha moviment i poca gent pels carrers, però a partir de les 11, tot canvia i comença a haver gent per tot arreu, és diumenge, això vol dir que no només hi ha la fira d’antiquaris sinó 7 ó 8 petites fires, més paradetes de gent més progre, molta gent ballant tango, fent l’estàtua, etc...(sembla les Rambles de Barcelona).
Aprofitem que estem al Barri per dinar, ho fem al restaurant Catalinas, ens costa 20$ uns 6,50€ els dos,aquest restaurant està situat a l’Av. Independencia, 375. i ja se sap el menú es carn, molt bona.
Per la tarda anem fins la Boca, es nota el canvi, la gent es més pobre i s’ha de buscar la vida com pot, molt turístic, les cases de colors, el Caminito i la part del riu, tot és molt turístic, fora d’aquests carrers no hi ha res interessant i a més és una mica perillós (varem veure en un carrer paral•lel a caminito un atracament directe a uns turistes).
Coneixem una nena que ens explica coses de la vida, penúries i el que ha de fer per menjar. S’ha de buscar la vida (11 anys) per portar diners a casa, no sabem si ens ho explica per treure’ns diners o per necessitat, pugem a l’autobús de tornada, ella i sa cosina (9 anys) també pugen i ens acompanyen (sense pagar) fins el límit de la Boca, allà baixen i ens diuen adéu. No ens han demanat diners.
Continuem amb l’autobús fins a Palermo, volíem anar al teatre, però hem vist que era una escola i decidim no entrar.
Agafem el metro i tornem cap a l’hotel ja són 2/4 de 10 de la nit, estem tan cansats que fins hi tot ens oblidem de sopar, a l’hotel tenim unes "empanadilles" que cauen al moment. A quarts d’11 ens posem a dormir, demà també serà un dia dur.

3er dia 11 de juliol
Ens llevem a les 8, ja ens comencem a acostumar a l’horari americà.
Avui hi ha poca gent a l’hotel, a lo millor per què és dilluns, així que decidim esmorzar a la sala petita.
La nostra passejada d’avui ens porta cap a carrers on encara no hem estat i que són famosos arreu del mon; C/ Callao, C/ Corrientes (crec que tots els teatres de Buenos Aires estan reunits aquí), Av. 9 de Julio, on hi ha el famós monolit, C/ Lavalle (carrer peatonal ple de botigues, aprofitem per comprar els primers regals (equip de futbol de l’argentina per l’Albert).
Avui toca dinar ràpid, així que trobem un xino una mica especial, és un bufet lliure però que de menjar xino només hi ha 4 ó 5 coses, el demés és menjar argentí, incloent-hi tota mena de carn a la parrilla, això es troba entre C/ Esmeralda i C/ Lavalle, hi ha força gent però molt pocs turistes, es per gent d'aquí, el preu també està molt bé, avui hem pagat tots dos 24$ uns 8€.
Després de dinar ens ve de gust reposar una mica, prendre un cafè i un tè en un lloc tranquil, així que escollim Puerto Madero, un lloc que ens recorda el port olímpic de Barcelona. Seiem a la terrasseta d'ún dels molts bars que hi ha i com que fa un solet que no es pot deixar escapar, ens quedem una bona estona prenent-lo (aquí es hivern, la temperatura no es molt alta, tampoc no fa molt fred,, però...)
Esperàvem molt fred, però el cert és que aquests tres dies que portem aquí encara no n’hem passat i hem trobat que la temperatura és molt suau i agradable.
Continuem la nostra passejada i com que estem una mica lluny decidim agafar el metro per anar fins a l’hotel, a les 19 de la tarda ens venen a buscar per portar-nos a l’estació d’autobusos que ens portaran a Iguazú.
Són ¾ de 9 quan l’autobús de luxe que fa la línea Buenos Aires – Iguazú comença a rodar, creiem que és molt millor que l’avió, els seients són molt més amples i es reclinen quasi horitzontalment.
Ens porten el sopar, ens posen una pel•lícula i a dormir, doncs el viatge és molt llarg.

4art dia 12 de juliol
Ens desperten a les 7, hora que ens porten l’esmorzar, encara falten unes quantes hores fins arribar a destí, aquest autobús no para mai fins arribar a una població no massa gran que es diu Puerto Rico, des d’aquí fins a Iguazú va fent alguna paradeta on van baixant la gent, mai puja ningú.
A les 12:45 arribem a Puerto Iguazú (30.000 habitants), el viatge ha estat força còmode, el pitjor han sigut les dues darreres hores, s’ha ens han fet molt llargues.
Ens porten a l’hotel Latino, un hotel bastant cutre, per cert, ens instal•len i sortim a dinar, és un lloc molt turístic, és per això que les coses són una mica més cares.
Ens han parlat molt bé de los saltos de Moconà, així que busquem algú que ens porti, el problema és que només estem a 300 Km i és molt, molt difícil trobar alguna persona que ens vulgui portar. Finalment trobem un Remisse (espècie de taxí, però molt més econòmic) que diu que ens portarà al preu de entre 300$ i 380$, un altra remisse ens ha ofert una excursió alternativa, fer el tomb Iguazú - Wanda – Antoñito – Iguazú (amb caminada per la selva inclosa) al preu de 330$, estem indecisos, encara no sabem que fer, així que no contestem, li diem que ens ho pensarem i marxem.
A les 22 ja som al llit, abans però, hem sopat en un lloc molt peculiar, amb música (dos guitarristes i u acordió) en directe,molt bé i agradable, una mica forta la música, però són coses del directe, molt bé, el menjar tampoc no era res de l’altre món, pizza, amanida i beguda 19$ uns 6€.

5è dia 13 de juliol
Ens llevem d’hora , avui toca visitar les cataractes de la banda brasilenya, així que després d’esmorzar ens venen a buscar, són aproximadament les 8:40 del matí i enfilem cap a dos hotels més a recollir més gent, arribem a la frontera amb Brasil a 2/4 de 10.
Quan arribem al lloc quedem estupefactes amb la grandiositat de les cataractes en tota la seva magnitud, des d’aquesta banda es veuen totalment, de punta a punta. És impressionant la quantitat d’aigua que cau.
“Son muy lindas” no paraves de sentir sempre la mateixa frase i és que realment ho són.
Baixem fins a la garganta del diablo, sembla que et caiguin a sobre i et mulles només amb la quantitat de broma que aixeca en la caiguda.
Avui i com que estem al Brasil, toca dinar en un restaurant brasileny, de totes maneres sembla que estiguem a l’Argentina, el 90% dels turistes són argentins, tot el menjar està pensat per a ells, carn i més carn a la parrilla i alguna altra cosa, poca, però també de costums argentins.
Ens fan fer una petita ruta pel Brasil, la presa itaipú la més gran d’aquest país, la ciutat de Foz d’Iguaçú amb 270.000 habitants i tornar cap a l’hotel, són les 18 hores, encara ens queden hores per continuar buscant remisses que ens portin a los saltos per menys de 300 pesos, busquem però no trobem res.
Visitem una fira artesanal al mateix poble de Puerto Iguazú, sopem i anem a dormir, demà queda l’altre costat.

6è dia 14 de juliol
Després d’esmorzar ens venen a buscar a les 8:50 per portar-nos a la part Argentina de les cataractes.
Disposem del passaport verd, que inclouen totes les activitats que es poden fer dins el parc.
Un cop dins el parc marxem pel nostre compte i agafem el trenet que ens porta fins a la garganta del diablo, banda argentina, només té una paraula, ESPECTACULAR.
A l’estació de la garganta agafem un gomon (barca de goma, una espècie de zòdiac) que ens porta, tot fent una passejadeta, per la part superior fins a l’estació de los saltos, és un passeig que val molt la pena fer, només pel sol fet que de les 5 ó 6 mil persones que hi ha al parc, no veus ni sents ningú, el guia de la barca (gomon) t’explica la flora i la fauna que anem veient, hem vist tortugues i yacarés.
Quan arribem anem a fer la part inferior, una passada. Volem passar a l’illa St. Martín però hem de fer 1h i 30 minuts de cua, tant per anar, com després per tornar, no ens donaria temps per a fer la gran aventura que ja tenim contractada per a les 16h de la tarda, així que pugem i dinem.
Després de dinar(avui toquen entrepans) fem el circuit superior (a peu) i ens afanyem a baixar per tal de fer la gran aventura.
La gran aventura consisteix en pujar en una barca amb dos motors i capacitat per a 14 o 16 persones que t’acosta fins sota mateix del “saltos” tant a garganta, com a d’altres salts, conclusió acabes moll com si t’haguessis tirat dins d’una piscina, és una experiència colossal, val molt la pena si t’agraden les sensacions fortes, jo la recomanaria sempr
Tot seguit la barca continua riu avall pels ràpids, talment com si fos un rafting, però amb motor, durant uns 8 Km, fins arribar a un embarcador, allà et poses la roba seca que portes a la motxilla i puges unes escales que et porten fins un camió – safari, preparat per anar per la selva, mentre una guia t’explica que i com és la selva, quan surts de la selva arribes al lloc on havíem deixat el cotxe, ens retrobem tots i marxem cap a l’hotel on arribem a 2/4 de 19h.
Continuem amb la nostra lluita de buscar un remisses que ens porti a los saltos de Moconà, finalment en lloguem un que ens portarà per 300 pesos. Hem quedat de sortir a les 5 del matí, així que sopem i anem a dormir, demà hi ha matines.

7è dia 15 de juliol
Avui, per fi, toca saltos de Moconà
El nostre xofer, Jorge, i “guia” (ho poso entre cometes per què ell també és la primera vegada que va a aquest lloc), arriba puntual i comencem la ruta.
A les 10 arribem a El Sobervio, el poble on en teoria havíem d’agafar el 4x4 (80 pesos per persona, uns 25€) o la lancha (400 pesos uns 130€) hi va haver un malantès i resulta que el 4x4 ja han marxat tots i de la lancha ningú en sap res, per la qual cosa en Jorge i nosaltres també, decidim pujar amb el cotxe (un peugot 306), els primers 30 Km són asfaltats, la resta, 40 Km són de terra i pedra, fins el Km 36 tot va més o menys bé però aquí trobem una “tremenda” pujada amb unes pedres terribles, baixem, treiem quatre pedres i en Jorge diu que puja, i puja i el més bo del cas és que aconsegueix passar sense que cap pedra li toqui els baixos, la resta fins al Km 40 està més bé.
Deixem el cotxe i baixem fins el riu durant 1500 mts, aproximadament, la balsa (lancha) no ha arribat i ja pensem que no veurem els saltos. Finalment un guarda forestal ens convida a anar amb ell fis los saltos. Es tracta de caminar durant una ½ hora transversalment pel riu fins arribar a los saltos, anem amb ell, el corrent és molt for, ens ajudem d’un pal per caminar entre les roques del riu, que a més rellisquen, finalment arribem i ha valgut la pena tot l’esforç, els saltos són impressionants i no per l’alçada sinó per la llargada que tenen.
El que estem veien és indescriptible, estem sobre mateix de la cataracta, 3000 mts. lineals de caiguda d’aigua i nosaltres allà, sobre les pedres veient com l’aigua passa pel nostre costat i cau al buit, és un espectacle que no es pot explicar, s’ha viure i veure.
Retornem el camí i anem a veure si ja arribat la lancha, ara si, resulta que el senyor ens esperava nosaltres a l’embarcador, finalment al veure que no arribavem, decideix pujar i en lloc d’arribar a les 12 arriba a les 13:30. El lloguem per veure los saltos des de sota, és molt gratificant i maco, val la pena pagar els 25$ pesos que costa per persona, uns 8€.
Després de la lancha anem a buscar el cotxe, la pujada no s’acaba mai i es fa eterna, finalment arribem i tornem enrera, però al punt km 16 de tornada ens equivoquem de camí i fem uns 9 o 10 km. Perduts fins que decidim desfer el camí i així tornar al camí bo que ens portarà a El Sobervio, hem perdut uns 45 minuts ben bons, fet i fet 6 hores després arribem a Puerto Iguazú, són les 11 de la nit.
El viatge de tronada també ha sigut una aventura, el llimpia parabrises anava malament i plovia, les llums llargues, per què funcionessin les havia d’aguantar tota l’estona.
Quan avançava un altre cotxe, apagava tots els llums, per que així veia millor si venia algú, era el segon dia seguit que conduïa sense haver dormit. El primer tram de carretera asfaltada, nom estava senyalitzada i costava molt, a cusa de la pluja, de veure res.
Malgrat tot varem arribar sans i estalvis a l’hotel.
El viatge ens va costar 300 pesos més 100 pesos de propina que li vam voler donar per pujar-nos fins los saltos, ja que aquest no era el tracte, o si?

8è dia 16 de juliol
Avui marxem de Puerto Iguazú cap a Posadas.
Ens venen a buscar a les 8 del matí i enfilem la carretera direcció Wanda, a veure les famoses mines de pedres precioses, la visita està bé, però també podiem haver passat sense anar a veure-les.
Continuem el viatge direcció a les ruines de Sant Ignació, una missió Jesuïta de les moltes que hi ha, sobretot en aquest indret. Es veu molt bé com eren aquestes missions, construïdes pels espanyols, quan les colònies (conquesta del nou mon),malgrat està en runes, et pots fer una idea molt bona de com eren.
Dinem allà mateix (com no podia ser d’una altra manera, carn) i continuem cap a Posadas on arribem a les 5 de la tarda.
És una ciutat molt quadriculada i molt comercial, però no te res més que això, així que decidim anar a un concert de música tradicional, que resulta ser molt interessant, malgrat que és molt familiar, la gent diu coses al músics, els músics diuen coses a la gent, ens ho passem d’allò més bé.
Al sortir aprofitem per anar a sopar una miqueta i a dormir.

9è dia 17 de juliol
Estem contents, avui comença el nostre viatge cap a los Esteros del Iberà, una reserva o parc natural que diuen que és molt maco i que mereix la pena fer una paradeta.
Hem fet un viatge molt llarg, creiem que estàvem més a prop i hem tardat 4 hores, entre carretera asfaltada i molt de tros de camí sense asfalt però molt ben trepitjat.
Ens porten a un lloc encantador, una mena de casa rural amb 10 habitacions que, per cert, estan totes plenes.
En aquest lloc ho tenim tot contractat i estem a pensió complerta, i menys mal, donc no hi ha pràcticament ni poble.
Per la tarda anem en barca per la “laguna” on veiem molts Yacarés i Carpinchos, també molts ocells i el més important, doncs ens han dit que és quasi impossible veure’ls, el Cèrvol del pantanal, també hem vist una boa constrictor petita (Curiyú) d’un metre i mig aproximadament. Hem anat a veure micos tot fent una passejada cap a la casa.

10è dia 18 de juliol
Havent esmorzat, a les 9 del matí sortim ambla barca cap a “la laguna” avui cap a una altra banda, hem vist el mateix d’ahir però molts més ocells, diferents; amb nosaltres venien una família d’entesos en ocells (quin mal de cap) sort que el noi que portava la barca en sabia més que tots ells junts, i amés ho feia més amè.
Feia molt fred, les ganes de tornar ens feien perdre vistes d’animals, sobretot ocells. Avui també hem vist dos cèrvols del pantanals, un amb cornamenta, i amés un “lobito de rio” que és molt semblant a la nostra llúdria. Tornem a l’hora de dinar, 12:30 aproximadament.
A 2/4 de 3 sortim amb el guia José, no calla mai,cap a una mini selva de la seva propietat, on ens explica amb tota mena de detalls coses sobre totes les plantes i arbres de l’indret. Així sabem que la palmera de fulla llarga, es diu Pindó i la de fulla curta (semblant al nostre Margalló) Caranday. Totes dues són palmeres molt altes. Coneixem també el Higuerón, un arbre que la seva característica és que per viure ell, ofega als altres arbres, els estreny fins que els hi pren tota la vida. També ens ensenya casa de sa mare, (on vivia ell de petit) que és una casa rural molt típica de la regió, construïda amb materials de la pròpia terra. (adob)
Tornem a l’hora del tè, 2/4 de 6 de la tarda.
Aquí no es pot fer res, no hi ha llum als carrers, quasi bé no hi ha ni carrers.
Ens explica que és un poble de nova construcció que viuen 600 persones, de les quals 240 són nens; la major part de es famílies tenen 6 o 8 fills, algunes amb 3 o 4 i d’altres amb 12 o 14. Les dones a partir dels 40 anys es queden sense dentsn i els cau el pel.

11è dia 19 de juliol
Després d’esmorzar, 2/4 de 9 aproximadament, ens porten cap a “la hacienda”l’amo és un suïs, anem a muntar a cavall per veure els pantanos, selves, palmeres i sobretot vaques, motes vaques, veiem com els gauchos ajunten tot el bestiar per portar-los cap a un tancat on marquen els més petits (els posen una marca a l’orella) sembla que estiguéssim dins d’una pel•lícula de cowboys.
Fem una passejada d’unes dues hores aproximadament, ens ha agradat, hem disfrutat malgrat que la cadira de muntar és molt ampla i a mi em fa mal les ingles (quasi em marejo).
A l’hora de dinar ja som a la casa.
Per la tarda a 2/4 de 3 ens venen a buscar per retornar a Posadas on agafarem el bus que ens portarà a Buenos Aires.
Pel camí ens para una patrulla , formada per un guarda forestal, la policia i la guàrdia, podríem dir civil, controlen els caçadors furtius i la caça ilegal, ens demanen els passaports, encara no sabem perquè.
Passem tota la nit a l’autobús, això si, molt confortablement, arribem a Buenos Airesn a les 8:30 del matí.

12è dia 20 de juliol
Aprofitem que arribem d’hora per dutxar-nos i anar cap a l’estació per marxar cap a Tigre(delta del paranà) on comença el Rio de la Plata.
Arribem a Tigre i agafem un colectivo (barcobús) que ens porta fins a 3 bocas, és a l’interior del delta, pujant pel riu Sarmiento i abans d’entrar al riu Capitán, allà baixem, caminem una mica i dinem al costat del riu.
Després de dinar, no es pot perdre la barca, retornem a Tigre. Agafem un tren turístic que es diu el tren de la costa i baixem a San Isidro, però ja és molt fosc per poder passejar amb tranquilitat, ens diuen que és millor no allunyar-se de l’estació.
Tornem a pujar al tren i hem de baixar a la última parada, Maipú, d’allà surt un tren cap a Buenos Aires, però resulta que hi ha hagut un accident i la línea està tallada, hem d’anar a una altra estació que està a 10 cuadras d’aquesta (cada cuadra té aproximadament 100 metres), així que decidim agafar u taxi que ens porti a la primera parada de metro,això ens costa 8 pesos, molt barato, a més de ràpid.
Avui ens vindria de gust anar al teatre, però hem arribat tant tard, per culpa de l’accident que ens toca córrer de valent si volem arribar a temps de poder veure alguna funció. Finalment anem a veure l’única obra que per temps i lloc (estan totes plenes) podem accedir. L’obra en qüestió es diu “Miti-Miti” es com un vodevil, no està malament, la podríem definir de passable.
Sortim del teatre, piquem cualsevol cosa i anem cap a l’hotel, demà ens espera un dia molt llarg.

13è dia 21 de juliol
Avui toca matinar, ens venen a buscar molt d’hora, hem d’agafar un vaixell que ens portarà a Colònia (Uruguai).
Arribem al port i hem de passar tots els tràmits, igual que si fos un aeroport (anem a un altre país), duana, passaports, raigs-X, etc..., finalment pugem al vaixell i cap a l’Uruguai, està just davant deBuenos Aires, tot i amb això hi ha un moment de la travessia que no es veuen cap de les dues costes, ni l’Argentina ni l’Uruguai, i això és un riu.
Colònia és una ciutat petita i molt tranquil•la, malgrat els turistes.
La mateixa companyia dels vaxells et paga el dinar a un restaurant de la ciutat “Lo de Renata”, així és diu el restaurant, està força bé, només has de pagar la beguda que ens costa 20 pesos (vi).
Ens dediquem a mirar les parades d’artesania, comprem un parell de coses, caminem per la ciutat i tornem al vaixell, on tornem a passar per tots els tràmits duaners, tot això fa que la sortida s’endarrereixi una hora i que arribem a Buenos Aires a les 11 de la nit.

14è dia 22 de juliol
Avui és l’últim dia que estem a l’Argentina i més concretament a Buenos Aires, així que ens dediquem durant tot el matí a realitzar les últimes compres per la família, per els amics i per a nosaltres.
Per la tarda tenim previst fer una turistada, anem a una classe de tango (només una) sopar i espectacle, aquelles coses que aquí no faries, però que quan vas fora, quasi mai fas, però alguna vegada caus i a més et deixes caure.
Dintre de tot ens ho hem passat bé, hem conegut uns sud-africans, parlen molt malament, no s’entén res del que diuen.
Després de l’espectacle ens espera un remisero que ens porta a l’hotel.

15è dia 23 de juliol
Avui és un dia perdut, no fem res més que esperar, que ens vinguin a buscar per dur-nos a l’aeroport, tràmits duaners, cues, temps mort i avió, moltes hores i hores abans no arribem a Itàlia. Això ho fem a les 7:20 del matí hora europea, hem estat dalt de l’avió 12 hores. Més cues i tràmits i a les 9 del matí agafem l’avió cap a Barcelona.

16`i últim dia 24 de juliol
Arribem a Barcelona a les 10:40 del matí i a casa a les 12 del migdia.